El dimoni de la lluna

Una vegada hi havia en un poble petit perdut a la muntanya, una ermita vella i abandonada. Era coneguda per les seves finestres, ja que es diu que quan hi ha lluna plena, per aquestes finestres entra una llum molt bonica i misteriosa.

En una nit de lluna plena, es va sentir un crit fort i horripilant al poble. Va ser tan fort que tota la gent del barri va anar a veure què passava. Venia de la casa del costat de l’ermita! Van trucar a la porta, però ningú no els va contestar, terroritzats, van aconseguir tirar la porta de la casa a terra. No us imagineu que van trobar. Van trobar una noia mirant fixament un cadàver que tenia al costat! La noia es deia Clàudia.

La Clàudia amb l’ànima aterrada i el cor batent a mil per hora va aconseguir dir:

-“El dimoni de la lluna”.

Poc després es va desmaiar.

La gent que hi havia allà va trucar a la policia i poc després la Clàudia es va despertar a comissaria. Allà els policies li van fer moltes preguntes.

Ella deia que estava intentant dormir i va sentir uns sorolls, i va decidir baixar al pis de baix, i allà al mig del passadís es va trobar al seu home mort, allà va ser quan va cridar i tots els veïns van venir.

El policia va dir:

-No et preocupis hi ha uns agents de policia investigant què ha passat, però t’hauràs de quedar a comissaria fins que traiem aigua clara de què ha passat.

-No crec que trobin res. T’explicaré una història que em va explicar la meva àvia.

Quan ella tenia 43 anys també van assassinar al seu home. Ella va veure qui el va assassinar i em va explicar que era com un ésser semblant a un dimoni. Era petit, mig metre d’alçada, tenia les orelles punxegudes i més grans que el seu cos i unes banyes petites. Portava una túnica blanca estripada, però el que més va sorprendre la meva àvia és que estava envoltat d’un blau misteriós, com un raig de lluna plena, per això li va posar el nom de “El dimoni de la lluna”.

– Quan la noia li va acabar d’explicar aquesta història al policia, l’únic que va dir és que ja investigarien què havia passat. Semblava força escèptic a creure’s aquella historieta.

Al cap d’una setmana de l’assassinat, la policia va decidir que com que no trobaven proves del que havia passat, deixarien sortir a la noia i anar cap a casa.

Els policies van acompanyar la Clàudia a casa i li van dir que si tenia més problemes, els truqués.

La noia es va acostumar a viure sense el seu home i a portar una vida de soledat, però sense por, simplement amb curiositat per saber-ne més d’aquell dimoni.

Una nit abans de lluna plena, la Clàudia va tenir un mal pressentiment, li va passar pel cap que el dimoni podia tornar a assassinar algú altre. Va decidir investigar com i on s’havia creat el monstre, per així poder destruir-lo.

Primer va anar a fer una volta pel poblet a veure si trobava alguna cosa que li pogués recordar al monstre, com alguna llum o ombra.

No va trobar res i com que estava molt cansada se’n va anar a dormir.

L’endemà, que era el dia de lluna plena, la Clàudia va decidir continuar investigant abans d’anar a dormir. Aleshores, va recordar per què l’ermita era tan coneguda, era per la seva llum, la llum que entrava per la finestra de l’ermita quan hi havia lluna plena. Ja ho tenia! Corrents la Clàudia va entrar a l’ermita i quan va ser a dintre, va veure la llum de la lluna. Aquesta no enfocava a terra com ho feia sempre, sinó que enfocava a una espècie de pedra que semblava un ou. La Clàudia es va quedar mirant una bona estona aquella cosa, i de seguida va anar a casa seva va trucar a la policia. Mentre la policia no arribava, va començar a investigar i a fer proves a aquella pedra estranya. La va tocar amb un pal, li va donar cops, fins i tot va provar de cremar-la… però res, ni s’immutava.

La última prova que va fer va ser tapar-li la llum de la lluna. La noia es va posar davant de la lluna per tapar-la dels raigs.

De sobte la pedra va començar a moure’s! Es va aixecar i la noia va poder veure que era el dimoni de la lluna, com ja havia suposat.

El va veure tal com el descrivia la seva àvia.

Just en aquell moment van arribar dos agents de policia, i quan van veure a aquell monstre, van posar-se a cridar de valent, però de seguida van guardar la compostura amb la intenció de no mostrar espant.

-Queda detingut monstre. Entregui’s! – va dir un d’ells.

Tot seguit el dimoni va avançar cap a ells per atacar-los i tots dos el van disparar.

En el moment que estaven disparant, la lluna es va enfosquir, i ara ja no brillava com abans. Els veïns es van despertar, però no volien sortir de casa per por. La Clàudia corrents va anar-li a tapar la llum de la lluna i va començar a desfer-se fins a quedar com un bassal.

Un dels policies, mentre s’apropava al bassal, va dir a la Clàudia:

-Sort que hem arribat per salvar-te.

Però la Clàudia continuava mirant el bassal, alguna cosa li deia que s’havien desfet d’aquell dimoni massa aviat.

Just el que pensava, de seguida van començar a sortir dimoniets de la lluna petits, eren molts, uns 20 aproximadament, i de la mida d’un yorkshire. Els dimoniets van atacar els dos policies i se’ls van començar a menjar vius!

La noia va sortir per la finestra i va poder pujar a un arbre per protegir-se i que els dimoniets no la veiessin.

Els veïns que estaven al cas van trucar a la policia i als bombers. Van tancar la porta de l’ermita amb fustes i tots van empènyer per tal que no s’obrís fins que arribés la policia. En qüestió de 5 minuts, van arribar 5 camions de bombers i 20 cotxes de policia.

De seguida els bombers i els policies van acordonar tota l’ermita, van pujar a l’arbre on era la Clàudia i la van baixar.

La porta no va poder aguantar més els cops dels dimoniets i es va començar a trencar.

-PUM! – la porta va caure fent un gran soroll i van començar a sortir els dimoniets corrents.

Cadascun d’ells, a mesura que sortia, quedava atrapat en una xarxa enorme que van posar els bombers rodejant l’ermita.

Quan tots estaven intentant lluitar contra la xarxa, un dels bombers va cridar:

-Ara! Premeu botó!

Els van electrocutar a tots amb més de 3000 volts de corrent i es van cremar.

Tothom va començar a aplaudir i van fer una gran festa l’endemà.