El Monstre Animalum

Bernat Roca

Fa molt de temps un caçador molt boig vivia en un poble. Al poble hi havia rumors que li agradava fer experiments amb els animals però ningú sabia si era veritat. El caçador va anar a caçar al bosc a les 10 de la nit. El bosc d’aquell poble, per la nit hi havia molts llops i animals salvatges. Al caçador, com era d’esperar, un llop el va atacar. El caçador el va caçar i rapidament va agafar el llop i va marxar cap a casa seva.

Un cop a casa, eren les 10:30 de la nit. Va estar investigant el llop que havia caçat. A les 3 de la matinada va anar al cementiri. Al cementiri va buscar a un noi que quan el caçador era petit el noi s’enreia del caçador. Aquell noi cada nit anava a veure la tomba de la seva àvia. El caçador va agafar l’escopeta i el va matar. Va agafar el cadàver i el va portar a casa seva. Li va tallar les cames i el cap. Llavors se’n va anar a dormir.

L’endemà va anar al bosc i va caçar un cérvol i li va tallar les potes del darrere.

Després va anar al laboratori d’un amic seu. Després d’hores i hores de tractaments, no li va sortir com esperava. Li va sortir una criatura espantosa, un monstre! Tenia cap de llop, cos d’humà, cames de cérvol i unes urpes gegants. Però aquell monstre era diferent, era bo. El caçador li va posar de nom Animalum i horroritzat de la seva creació, el va tancar al soterrani de casa seva.

Al cap d’una setmana quan el caçador no estava a casa l’Animalum va escapar del soterrani. L’Animalum alegre i content com sempre va anar a la muntanya a buscar gent que li ensenyés a comunicar-se amb els humans. I caminant va arribar fins al castell. Un castell on no hi havia reis, reines ni princeses… hi vivia gent rica. Va picar a la porta i un guardià el va obrir. El guardià es va espantar i va entrar corrents al castell deixant-se la porta oberta.

El guardià va dirigir a tots els habitants del castell a la part més alta del castell. L’Animalum va entrar al castell. Es va recórrer tot el castell per buscar als habitants.

Quan va trobar els habitants del castell, els guàrdies i els soldats el van atacar. L’Animalum va sortir corrents del castell. L’Animalum, tan enfadat amb els habitants del castell, va entrar i va assassinar als soldats. Al principi l’Animalum era bo, però es va enfadar tant que va treure tot la ràbia que portava a dins.

El punt dèbil dels habitants del castell era quedar-se sense soldats, així que van marxar del castell i l’Animalum es va quedar a viure. Els mesos anaven passant i ningú s’atrevia a trepitjar el castell, fins que un dia va arribar una família, una família que no tenia por, encara que s’anaven trobant el escalets pel castell.

L’Animalum tenia por que la nova família l’ataqués. I es pensava que la nova família era dolenta i que de seguida que el veiessin l’assassinarien. I va fer el primer que se li va passar per el cap, assassinar a la família i es va apoderar del castell.

Van passar mesos i mesos i el caçador va conèixer a una dona i es van enamorar. Van decidir casar-se al castell i convidar a tot el poble per fer el casament i celebrar-ho.

Les setmanes anaven passant i el dia del casament s’apropava.

El dia del casament es va fer una gran cerimònia i quan estaven dinant… es va sentir un cop molt fort. L’Animalum havia llançat a la dona del caçador desde la torre més alta del castell per venjar-se del caçador per haver-lo tancat al soterrani. Tothom va sortir a veure què havia passat, però totes les portes es van tancar i els llums es van apagar. Es va sentir un soroll molt fort i es van obrir les llums i tothom va veure a l’Animalum amb la dona del caçador morta. Es va obrir la porta i tothom va sortir corrents cap al poble mentre l’Animalum els perseguia. Un cop al poble, el caçador va agafar l’escopeta i va matar a l’Animalum. El caçador, horroritzat i sentint-se culpable de tot el que havia passat al poble, es va suïcidar.