José Corbacho: “Actuar és jugar”

José Corbacho és un actor i humorista català nascut el 1965 a l’Hospitalet de Llobregat. Ha protagonitzat molts programes de televisió, obres de teatre i monòlegs, etc. Aprofitant l’oportunitat que és el tiet d’un company de classe li hem fet la següent entrevista. 

Com et va sorgir la idea de ser humorista?

Doncs, no ho sé, és com que alguna vegada tens una idea i dius… ai! Tu ja saps les coses que t’agraden. A mi de petit amb la vostra edat ja m’agradava fer el tonto, com deia la meva mare: no facis el tanoca! Perquè a totes les fotos i els vídeos sortia fent ximpleries, però és veritat que després al col·legi també van venir uns professors que van començar a fer teatre i va ser quan jo vaig provar de pujar a un escenari, d’aprendre’m un paper, i reconec que em va agradar molt el tema del teatre, independentment que fos de comèdia o no, el fet de fer teatre ho vaig descobrir a l’escola, gràcies als professors. 

De jove ja vas estudiar teatre?

No, la veritat és que no, de jove jo anava al col·legi i estudiava, després vaig anar a l’institut per continuar estudiant, més tard vaig anar a la universitat i estudiava una cosa que no tenia res a veure amb el teatre. Però en el col·legi, a l’institut i a la universitat sí que feia teatre amb els meus amics del barri. Fèiem cada setmana teatre. No vaig estudiar teatre, no obstant això, sí que vaig anant fent molt de teatre, perquè al final els dos camins per arribar a dedicar-te a una cosa poden ser diferents, pots estudiar o pots fer molt de teatre i jo vaig decidir fer la segona. Després de més gran sí que he estudiat perquè crec que és important la formació, però de petit i de jove sobretot el que feia era fer funcions i practicar.

Quins són els mecanismes que utilitzes per poder-te posar a la pell dels teus personatges?

Últimament faig menys personatges perquè quasi sempre faig de José Corbacho, que va a un programa a un altre. Però quan faig un personatge jo crec que és molt important no perdre de vista que això és un joc i que a vegades quan fas de nen jugues d’astronauta… t’inventes que ets un altre i penses com ho fan els policies… és important jugar, de fet una de les coses que m’agrada és que en francès actuar és jouer, vol dir jugar i en anglès és play. Per mi el més important és jugar a ser un altre.

És difícil la teva professió?

Sí, la veritat és que sí. En el meu cas he pogut viure i porto vivint d’això trenta anys, però hi ha molta gent que no ho pot fer i no pot viure. També és una professió molt inestable a vegades tens molta feina i a vegades no en tens, com fer una pel·lícula o una obra de teatre tampoc depèn de tu, t’han de trucar. Jo amb el meu cas quan no tenia feina m’inventava un monòleg. En conclusió, sí que és difícil.

Quins premis has guanyat?

La majoria de premis que he guanyat en realitat han sigut com a director, que no té res a veure amb ser actor. 

És veritat que vaig treballar durant molts anys en una companyia de teatre que es diu La Cubana, que estrena ara funció​ a BCN, i amb aquella companyia vam guanyar molts premis com a companyia, però clar jo també em sento molt content​​ dels premis que va guanyar La Cubana. 

Quan vaig començar a fer televisió també vaig guanyar alguns premis per aquests programes. I després quan vaig fer cinema sí que vaig guanyar premis a festivals de cinema, com el Goya. 

Com està anant la teva feina en aquest temps de pandèmia?

Els temps de pandèmia han sigut complicats per a tots, però pels qui ens dediquem al teatre ha estat força dur. Jo vaig aprofitar la pandèmia per dedicar-me a escriure i a fer guions per intentar aprofitar el temps. També va ser complicat quan ens vam desconfinar, perquè hi havia aforament limitat i moltes restriccions, però gràcies al fet que tot va millorant mica en mica i van alleugerant les restriccions, tot va tornant a la normalitat.

Vas poder treballar durant el confinament?

Em vaig adaptar a seguir fent la meva feina per videotrucada, al igual que molta gent.  No sé si es pot dir feina però intentava animar a la gent fent monòlegs a casa meva i els pujava perquè la gent els pogués veure. Feia directes a l’Instagram parlant amb altres companys perquè la gent pogués estar entre nosaltres i feia també moltes entrevistes per la televisió. Vaig intentar mantenir-me actiu.   

Quina ha sigut l’obra que t’ha agradat més interpretar?

He tingut bastant sort que he fet obres que m’han agradat molt. De fet, quan treballava amb la Cubana, com Cegada d’amor o “Cómeme el coco negro” m’agradaven molt igual que els programes de televisió que fèiem: Les Terezines o jo que ara estic fent un monòleg, m’ho passo molt bé. Intento triar les coses que m’agraden. Sí que a vegades has de fer alguna cosa que no t’agrada per guanyar-te la vida, però he tingut sort i tot el que he fet m’ha agradat.

Quines actuacions tens programades pel futur?

Doncs ara continuo amb el meu monòleg que es diu “Ante todo mucha calma”, que estic de gira, però els diumenges estic a Barcelona​. Al març estrenem un altre espectacle a Sant Cugat que es diu “Love Love Love” i que també som un grup de gent​ bastant gran, aproximadament som unes 50 persones. Paral·lelament, també he gravat diversos programes de televisió, com per exemple fa pocs dies vaig gravar un programa de “Tu Cara Me Suena” un altre amb els germans Torres, els cuiners… I vaig fent perquè la televisió és un mitjà que m’agrada molt.

Com t’ho vas muntar amb l’operació que t’has fet recentment?

El primer és la salut com diu la meva mare, aleshores quan em va tocar operar-me, per sort, la recuperació va ser molt ràpida i després de tres mesos ja estava un altra vegada als teatres.